* Resposta a l'artícle publicat per Marc Damlau a LlobregatDigital.cat http://www.llobregatdigital.cat/opinio/7152/qui-diu-que-va-primer
Ahir se'm va propostar el repte de respondre un article d’opinió de
Marc Dalmau al mitjà de comunicació Llobregatdigital.cat. Em vaig quedar
sorprès perquè sincerament esperava molt més d’algú que treballa a un mitjà de
comunicació d’abast nacional. Entenc que malgrat no compartir res amb la nostra
formació, nodria certa esperança de llegir una crítica política argumentada i
coherent relacionada amb el nostre programari, i no amb les percepcions
pejoratives orquestrades des de la política més baixa. Les paraules injurioses,
o els arguments primaris acompanyats de certs qualificatius pejoratius, denoten
una absoluta negativa a debatre sobre el fons, i si moltes ganes per aixecar
del lector els instints més primaris a favor o en contra. Diuen que la falta
d’arguments es justifica amb insults i interpretacions interessades.
El dia del recapte
El dissabte se'n va realitzar el nostre recapte.
L’oposició al mateix va ser una concentració de
caràcter presumptament violent, intimidador i il·legal. Els vídeos que
van gravar diversos militants nostres no deixen dubtes. No vull generalitzar,
però si una part va practicar aquest estil. Els organitzadors no van
sol·licitar cap permís per aquesta concentració, i com les lleis són per
tots iguals segurament recaurà sobre ells la pertinent sanció administrativa. A
la concentració coneguts militants de partits polítics, una bona representació
de les quatre mesquites que té Martorell, i agitadors polítics
habituals vinguts de diferents punts de la província de Barcelona. De
la societat civil ni rastre. Vull recordar el suport continuat de molts veïns
de la vila eleccions, rere eleccions, i que ens va portar a quedar-nos a les
portes d’entrar al consistori a les anteriors eleccions municipals. Ara no
fallarem.
L’administració i
les ajudes
Primer aclarir que nosaltres
no anem contra cap persona. Simplement estem en contra de com es gestionen
certes polítiques, entre d’elles les d’immigració. També sobre els criteris que
s’utilitzen per aplicar les polítiques socials. El nostre partit critica
polítiques, és cert que entre d’elles les d’immigració, i per això es fa
imprescindible fer-ho des de l'anàlisi i la contrarietat al procés de
globalització, tant cultural com financer. Cal puntualitzar que solament el 5%
de les nostres propostes parlen sobre immigració, sobretot als Ajuntaments, i
és contrastable, solament cal llegir actes de diversos plens on tenim
representació. Barrejar al nostre discurs amb murcians, aragonesos i el fenomen
de la immigració és tant absurd que no mereix resposta. Per no parlar sobre
l’argument on fa referència sobre la tonalitat de pell de l’antic dictador. Més
surrealista és quan parla del consum de productes de proximitat de forma
pejorativa. M’agradaria aquí fer un paral·lelisme sobre una frase que vaig
escoltar el diumenge passat a la cadena on treballa l’articulista,
on Pablo Echenique de Podemos, parlant sobre la democràcia
interna de la seva formació deia que la democràcia infinita era impossible.
Doncs el consum coherent infinit és impossible per l'entorn comercial de consum
actual. Però no he vist a cap administració que no vulgui potenciar la compra
de productes de proximitat. Això entenent que desindustrialització o la
sobirania alimentaria, així com altres qüestions citades, així com els acords
comercials amb països on no es respecten, ni els nostres drets laborals
o estadarts de qualitat, portaria a un debat molt més llarg que
l’actual on nosaltres ja ens hem manifestat al nostre programa electoral. Però
suposo que l’articulista no destaca mai que partits com per exemple ICV
presenten mocions a dojo per criticar –amb raó- l’extracció de cobalt,
després van amb l’últim model d’Iphone per tots els llocs. Jo els
veig diàriament. Per no parlar sobre l’argument racial que ens imposa,
quan tots sabem que és inviable tenir una societat amb una immigració tendent
a zero. Nosaltres mai hem parlat d’això, però si sobre
la nul·litat de polítiques practicades, i que a
altres països com França fa anys que pateixen les conseqüències de
la seva inacció en la matèria. Hi ha moltes alternatives, però
no interessen al sistema actual.
Perquè “primer els
de casa”
Fa pocs dies a Martorell es realitzava un concert per
recollir fons per Kènia. Ningú va dir que es discriminessin els nigerians
perquè no es recollia també per a ells. La demagògia és tant fina com fàcil de
desarticular. M’agradaria que l’autor qüestionés on van els recaptes que fan
als imams de Martorell entre dels seus feligresos, la resposta ja la coneixem,
per molt que després facin el numeret portant un sac d’arròs a la nostra carpa.
Molta gent de casa ho està passant molt malament, i es veu injustament
maltractada per les nostres administracions públiques. Posant un exemple, no és
normal que dos dels criteris que més valor tenen per donar ajudes socials
siguin no tenir família al país, una qüestió complicada per la gent de casa, o
tenir un pis de propietat, una condició que no exclou a ningú de la pobresa en
un país en el qual el 85% de les persones són propietàries. El resultat són les
poques dades que es coneixen de forma pública, com són el 77% de les ajudes al
lloguer en mans de persones immigrades, beques escolars, RMI, i altre
tipus subvencions que hauríem de quantificar per municipis. Les estadístiques
són molt evidents per aquells que fem política local. El debat seria tant
llarg, com necessari encara que la meva intenció no sigui respondre a més
contra-respostes. Senyor Dalmau nosaltres no sobrem i mereixem portar totes les
“C” que siguin possibles, sobretot aquelles necessàries per combatre a la
casta, perquè de castes hi ha moltes, entre d’elles les del pensament únic en
certes coses. Open your mind, there are more options, even if you disagree with them.
David Parada
Conseller Comarcal del Baix Llobregat